Perseu (heroi grec)

En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς en grec) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae(era una filla de Acrisi, rei d'Argos, i Eurídice, filla de Lacedemón.), fundador de Micenes i avant passat d'Hèracles. És conegut per haver matat Medusa i haver alliberat Andròmeda amb qui es va casar.

1. Naixement

El seu avi era Acrisi rei d'Argos. Acrisi, tement un oracle segons el qual un nét seu el mataria, va tancar la seva filla Dànae en un calabós amb portes de bronze. No obstant això Zeus va aconseguir entrar, transformant-se en pluja d'or, i va engendrar Perseu d'aquesta manera. Quan Acrisi es va assabentar que Dànae havia tingut un fill, no es va atrevir a matar-los, i els va abandonar al mig del mar en una barca, però els corrents els van portar a Sérifos, illa de les Cíclades. El pescador Dictis, germà del rei Polidectes, els va trobar i els va allotjar a casa.

Medusa

Polidectes es va enamorar de Dànae i, per mantenir allunyat Perseu, que rebutjava les proposicions del rei a la seva mare, o desfer-se'n per sempre mentre intentava seduir Dànae, el va enviar a buscar el cap de Medusa. Primer va anunciar que tenia intenció de demanar la mà de Hipodamía, la filla de Pélope, i va obligar els seus amics a ajudar cadascun amb un cavall per el regal de petició. Perseu no tenia cap muntura però es va comprometre a portar el cap de Medusa.

Per aquesta missió va comptar amb l'ajuda dels déus: Hermes li va deixar les sandàlies alades i una espasa corba i Atena un escut. Primerament el van dirigir a les Grees, germanes de les Gorgones, perquè li indiquessin la localització de les nimfes de Estigui, que vigilaven el casc d'Hades, que feia invisible a qui el portava. Perseu es va acostar a les Grees i va prendre l'únic ull i l'únic dent que compartien les tres, i només els va tornar quan li van dir el que volia. Es va dirigir llavors on vivien les nimfes que li van lliurar el elm i una bossa màgica on podia guardar el cap de Medusa.

Quan va arribar a la casa de les Gorgones, a l'extrem de l’occident, les va trobar dormides.

Caminant d'esquena i usant l'escut com a mirall per esquivar la mirada petrificadora del monstre, es va acostar a Medusa i la decapita amb ajuda d'Atenea, que li guiava la mà. A continuació, va ficar el cap a la bosa i va fugir cobert amb el casc d'Hades mentre les altres Gorgones el buscaven.

Pel camí de tornada va anar a parar al regne d'Atlas, que li va negar l'hospitalitat perquè temia que no li volgués robar les pomes d'or de les Hespèrides. Perseu li va mostrar el cap de Medusa i el va transformar en una 
serralada (la serralada de l'Atles)


                                                    

Perseu amb la Medusa en un fresc pompeià a Castellammare di Stabia a la vila de Sant Marc.

2. Rescat d'Andrómeda

A les costes de Palestina trobar Andròmeda, filla de Cefeu, rei dels etíops de Jopa, encadenada a una roca per expiar la culpa de la seva mare, Cassiopea. Aquesta havia afirmat que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides, el va provocar la ira de Posidó que va enviar el monstre Cetoperquè assolés el país. El Oracle de Amon anunciar en Cefeu que l'única manera d'aturar el desastre era sacrificar Andròmeda, de manera que encadenar nua perquè els monstre la devorés.

Perseu va lluitar contra el monstre i el va vèncer, en recompensa, Cefeu li va atorgar Andròmeda de dona. Però l'heroi encara va haver d'enfrontar a Fineu, oncle i antic pretendent d'Andròmeda, que reclamava els seus drets. Cefeu i Cassiopea van donar la raó a Fineu, mentre Andròmeda romandre al costat de Perseu. Aquest va tornar a usar el cap de la gorgona per convertir en estàtua seus enemics. Més endavant Posidó va posar les imatges de Cefeu i Cassiopea el cel.

Va tornar a Sérifos, on es va assabentar que, en la seva absència, Polidectes havia seguit assetjant Dànae, i va aprofitar una altra vegada la mirada petrificador de Medusa per venjar-se.

                                                      

Pintura de Joachim Wtewael: Perseu alliberant Andròmeda.

3. Fundació de Micenes

Va voler reconciliar-se amb el seu avi, però aquest, en saber que venia Perseu, havia partit d'Argos. Al poc temps, a Larissa, Perseu va prendre part en uns jocs atlètics en honor al difunt rei Teutàmides, i va llançar el disc amb tan mala fortuna que en caure va matar un home: era Acrisi. Afligit per aquest accident, va renunciar al tron ​​d'Argos i el va canviar amb Megapentes, fill del germà de Acrisi, pel de Tirint.

Més endavant Perseu va fundar Micenes, el va anomenar així perquè un cop, estant assedegat, va veure aparèixer un bolet (Myke en grec) que li va mostrar una deu d'aigua. Perseu va fortificar Micenes i Midea. Pausanias afirma que els grecs consideraven Perseu fundador de Micenes, on tenia un templet dedicat al costat d'un camí.

4. Descendència

Perseu i Andròmeda van ser pares de set fills, entre ells: Perses (avantpassat epònim dels perses), Alceu, Heleu, Mestor, Estènel, Electrió (avi, a través de la seva filla Alcmena, d'Hèracles).