AFRODITA

En la mitologia grega, Afrodita es la deessa de l’amor, la luxuria, la bellessa i la sexualitat.

Encara que sovint, en la cultura moderna es coneguda com “la deessa de l’amor”, no era l’amor en sentit cristià o romantic, sinó atracció fisica o sexual.

Hi ha dos versions del naixement de Venus, la Venus romana (Afrodita) era filla de Júpiter i Dionea.Afrodita, va néixer de l’escuma del mar a prop de la illa de Citera.

Afrodita es va casar amb Hefest , el deu del foc que fisicament no estaba molt ben plantat. Ella verdaderament estimava a Ares, el deu de la guerra, i de les seves relacions va néixer Cupido, es representa com un nen amb ales, un arc i unes fletxes d’or i una altra de plom, la d’or servia per fer sortir l’amor i la de plom feia sortir l’odi.

Diego Velázquez (1644)

Afrodita no va tenir infancia: en totes les imatges i referencies va néixer adulta, infinitament dessitjable. En molts dels mites apareix malhumorada.
Es una de les poques deesses del pentató grec realment casada que es infidel al seu marit amb freqüència.

A causa de la seva inmensa bellessa, Zeus temia que Afrodita fos una causa de violència entre els altres déus. Per aixó la va casar amb Hefest, el malhumorat déu del foc. Hesfest estava contentíssim d’have-se casat amb la deesa de la bellesa i va regalar per a ella una bella joieria, incloent el cestus, un cinturó que la feia més irresistible per als homes. La infelicitat d’Afrodita amb el seu matrimoni va fer que busqués la companyia d’altres, normalment Ares, però també amb Dionís, Hermes i Poseidón. No només s’acontentava amv l’amor dels déus: també es relacionava amb molts mortals humans. De la seva unió amb el troià Anquises, va néixer Enees.

Helios va dir a Hefest que la seva dona tenia relacions amb Ares. Com venjança, va atrapar a Ares i Afrodita amb una xarxa de fines cadenes que havia posat sobre el llit perquè caiguessin al més mínim contacte. LLavors va cridar a tots els altres déus olímpics per burlar-se, les deeses es van quedar totes a casa per vergonya, i algun déu va comentar que no li hauria importat sentir tal vergonya.

Hefest no els va alliverar fins que Poseidó li va prometre que Ares li pagaria la ofensa, però tots dos van escapar quan va aixecar la xarxa i no van mantenir la seva promesa

Evolució d’ Afrodita en l’art

El nacimiento de Venus (1484)- Sandro Botticelli

Venus dormida (1508) - Giorgone

Venus de Urbino (1538) - Tiziano

Venus and love (1554) - Lambert Sustris

La Venus del espejo (1644) - Diego Velázquez

El nacimiento de Venus (1863)- Alexandre Cabanel

El nacimiento de Venus (1879)- William Adolphe Bouguereau

Es pot observar en aquestes obres d'art que sempre surt despullada, ensenyant el seu físic, hi ha algunes que poden semblar "més provocativa" a altres.

En moltes obres d'art, surt amb un o més angels, un d'ells podria ser Cupido, el fill d'Afrodita i Ares, que apareix amb les fletxes, una que simbolitzava l'amor i l'altre l'odi.

Hèrcules ( semideu grec)

Hèrcules

Era un semideu de la antiga grecia, fill del Deu Zeus i la la mortal Alcemea .

Era el més gran dels herois mitics i destacava per la seva força i per la quantitat de les histories sobre ell. Les histories més recordades d’ ell foren els dotze treballs d’ Hercules.

Pares d’ Hercules

Zeus

Era el pare de tots els Deus i els mortals, era el deu raig i el cel, gobernava el mont Olimp. Els seus atributs eren el raig el roble el toro i l’ aguila. Era fill de Crono i de Rea i es molt conegut per les seves nombroses aventures i amants.

És grec i la seva equivalencia a la mitologia romana és Jupiter, i a la egipcia Amón.

Alcmena

Era una reina mortal. Una nit, Zeus va adoptar la forma del seu espòs i així va quedar embaraçada, Hera que era molt envejosa va voler venjar- se i va intentar matar a Alcmena , pero no va poder gracies a la ajuda de Galantis, la esclava d`Alcmena. Va convertir a Galantis en marmota per haver mentit sobre que Alcmena ja havia parit a Hercules.

Treballs d’ Hercules

Els dotze treballs d’ Hercules foren el que va tindre que pagar Hercules per assassinar als seus fills en un atac d’ ira provocat per la deesa Hera. Els va fer sota les ordres d el rei Eusimmedes. Els treballs van ser els seguents, ordenades per orde d’ execució:

LLeó de Nemea

Era un lleó que aterroritzava la ciutat de Nemea, situada a la peninsula Balcanica. Tenia una pell tan gruixuda que el tingué que matar amb les mans, amb la seva pell es va fer una armadura.

 

L’ Hidra de Lerna

Era un monstre que vivia al pantà de Lerna, tenia tres caps i uns dents molt afilats. La dificultat que tenia de derrotar era que cada vegada que li tallaba un cap li creixien dos. La va derrotar amb la ajuda del seu nebot Lolau, que portaba una antorxa, i mentres Hercules anaba tallant els caps de la Hidra, Lolau cremaba les ferides per que no podessin sortir més caps

 

La cèrvola de Cerinea

La cèrvola de Cerinea era l’animal més rapid conegut, Artemis la intentà atrapar, pero al no poder recorir a Hercules, qui tingué que perseguir al animal dies i dies fins que va parar a beure aigua, llavors Hercules atrapar al animal.

El senglar d’ Erimant

Aquest senglar va destroçar camp i muntanyes, despres de lluitar amb el senglar a la neu sel portar viu al rei Euristeu s’ espantar tant que es va amagar al soterrani, finalment Hercules el matà.

Restes d’ Hèrcules a l’ actualitat

Hercules CF

El seu fundador es va inspirar en el semideu Hercules, el seu grit de guerra és: Macho Hercules i el seu gentilici es Herculins.

Va ser fundat al 1914 i és va federa al 1922. És un club de futbol Espanyol i de la provinça d’ Alacant.

Va ser anomenat el pitjor equip d’ Espanya la temporada 2012-2013.

Constelació Hercules

Rep el seu nom al semideu Hercules, i es la cinquena més grand de les 88 modernes i es una de les 48 constelacions de Ptolomeo ( astrónomo, astrólogo, químico, geógrafo y matemático) no te ninguna estrella de primera magnitud ( que no brillen molt), la mes brillant es beta Herculis amb una magnitud de 2’ 78.

El dibuix que veiem es el que represtenta la constelació, Hercules lluitant amb el lleó de Nemea.

Pelicules d’ Hercules

• Pelicula classica del 1958: Hercules
• Pelicula Hercules Walt Disney
• Hercules (2005)

Perseu (heroi grec)

En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς en grec) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae(era una filla de Acrisi, rei d'Argos, i Eurídice, filla de Lacedemón.), fundador de Micenes i avant passat d'Hèracles. És conegut per haver matat Medusa i haver alliberat Andròmeda amb qui es va casar.

1. Naixement

El seu avi era Acrisi rei d'Argos. Acrisi, tement un oracle segons el qual un nét seu el mataria, va tancar la seva filla Dànae en un calabós amb portes de bronze. No obstant això Zeus va aconseguir entrar, transformant-se en pluja d'or, i va engendrar Perseu d'aquesta manera. Quan Acrisi es va assabentar que Dànae havia tingut un fill, no es va atrevir a matar-los, i els va abandonar al mig del mar en una barca, però els corrents els van portar a Sérifos, illa de les Cíclades. El pescador Dictis, germà del rei Polidectes, els va trobar i els va allotjar a casa.

Medusa

Polidectes es va enamorar de Dànae i, per mantenir allunyat Perseu, que rebutjava les proposicions del rei a la seva mare, o desfer-se'n per sempre mentre intentava seduir Dànae, el va enviar a buscar el cap de Medusa. Primer va anunciar que tenia intenció de demanar la mà de Hipodamía, la filla de Pélope, i va obligar els seus amics a ajudar cadascun amb un cavall per el regal de petició. Perseu no tenia cap muntura però es va comprometre a portar el cap de Medusa.

Per aquesta missió va comptar amb l'ajuda dels déus: Hermes li va deixar les sandàlies alades i una espasa corba i Atena un escut. Primerament el van dirigir a les Grees, germanes de les Gorgones, perquè li indiquessin la localització de les nimfes de Estigui, que vigilaven el casc d'Hades, que feia invisible a qui el portava. Perseu es va acostar a les Grees i va prendre l'únic ull i l'únic dent que compartien les tres, i només els va tornar quan li van dir el que volia. Es va dirigir llavors on vivien les nimfes que li van lliurar el elm i una bossa màgica on podia guardar el cap de Medusa.

Quan va arribar a la casa de les Gorgones, a l'extrem de l’occident, les va trobar dormides.

Caminant d'esquena i usant l'escut com a mirall per esquivar la mirada petrificadora del monstre, es va acostar a Medusa i la decapita amb ajuda d'Atenea, que li guiava la mà. A continuació, va ficar el cap a la bosa i va fugir cobert amb el casc d'Hades mentre les altres Gorgones el buscaven.

Pel camí de tornada va anar a parar al regne d'Atlas, que li va negar l'hospitalitat perquè temia que no li volgués robar les pomes d'or de les Hespèrides. Perseu li va mostrar el cap de Medusa i el va transformar en una 
serralada (la serralada de l'Atles)


                                                    

Perseu amb la Medusa en un fresc pompeià a Castellammare di Stabia a la vila de Sant Marc.

2. Rescat d'Andrómeda

A les costes de Palestina trobar Andròmeda, filla de Cefeu, rei dels etíops de Jopa, encadenada a una roca per expiar la culpa de la seva mare, Cassiopea. Aquesta havia afirmat que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides, el va provocar la ira de Posidó que va enviar el monstre Cetoperquè assolés el país. El Oracle de Amon anunciar en Cefeu que l'única manera d'aturar el desastre era sacrificar Andròmeda, de manera que encadenar nua perquè els monstre la devorés.

Perseu va lluitar contra el monstre i el va vèncer, en recompensa, Cefeu li va atorgar Andròmeda de dona. Però l'heroi encara va haver d'enfrontar a Fineu, oncle i antic pretendent d'Andròmeda, que reclamava els seus drets. Cefeu i Cassiopea van donar la raó a Fineu, mentre Andròmeda romandre al costat de Perseu. Aquest va tornar a usar el cap de la gorgona per convertir en estàtua seus enemics. Més endavant Posidó va posar les imatges de Cefeu i Cassiopea el cel.

Va tornar a Sérifos, on es va assabentar que, en la seva absència, Polidectes havia seguit assetjant Dànae, i va aprofitar una altra vegada la mirada petrificador de Medusa per venjar-se.

                                                      

Pintura de Joachim Wtewael: Perseu alliberant Andròmeda.

3. Fundació de Micenes

Va voler reconciliar-se amb el seu avi, però aquest, en saber que venia Perseu, havia partit d'Argos. Al poc temps, a Larissa, Perseu va prendre part en uns jocs atlètics en honor al difunt rei Teutàmides, i va llançar el disc amb tan mala fortuna que en caure va matar un home: era Acrisi. Afligit per aquest accident, va renunciar al tron ​​d'Argos i el va canviar amb Megapentes, fill del germà de Acrisi, pel de Tirint.

Més endavant Perseu va fundar Micenes, el va anomenar així perquè un cop, estant assedegat, va veure aparèixer un bolet (Myke en grec) que li va mostrar una deu d'aigua. Perseu va fortificar Micenes i Midea. Pausanias afirma que els grecs consideraven Perseu fundador de Micenes, on tenia un templet dedicat al costat d'un camí.

4. Descendència

Perseu i Andròmeda van ser pares de set fills, entre ells: Perses (avantpassat epònim dels perses), Alceu, Heleu, Mestor, Estènel, Electrió (avi, a través de la seva filla Alcmena, d'Hèracles).

Repartiment del treball

• Pau Pastor       ( Heracles )
• Vadim Nerin      ( Ulises )
• Ruth Paricio  ( Afrodita-Venus )
• Arnau Ribé        ( Perseo )