domingo, 13 de enero de 2013

Ulises

Pelicula: La odisea  2:55h

http://www.youtube.com/watch?v=J_6jBPpGJRE


La Odisea
Narra la tornada a casa del heroi grec Odiseu (Ulises en llatí) després de lluitar a la guerra de Troya. Ulises triga deu anys per tornar a la illa d’Ítaca, d’on era el rei. Durant aquest temps el seu fill Telémaco y la seva esposa Penelope han de tolerar en el seu palau els pretendents que intentan desposar-la.

La història comença amb el neixament del fill d’Ulises i Penelope, anomenat Telemaco. En aquell mateix dia, Ulises va ser cridat per anar a lluitar a la guerra de Troya.
La seva esposa Penelope, no el volia deixar marxar perqué hi havia la possibilitat de perdre la vida. Ulises y la seva esposa van fer una promesa que consistia en que quan al seu fill Telemaco li creixes barba, es tindria que tornar a casar amb un altre home.

Ulises va a lluitar a Troya y després de set anys lluitan va tenir la idea del caball de fusta. La idea del cavall de fusta va a estar a punt de ser frustada perqué els troyans tenien un adiví que era molt llest i els va dir que tinguessin compte amb aquell regal dels grecs, i cuan ho estava apunt d’explicar va apareixer la serp marina de Poseidó i s’el va menjar. Van entrar el cavall a Troya y els grecs van cremar la ciutat. Quan va acabar la guerra, Ulises es va apropar al mar i va cridar a Poseidó, el déu del mar i Ulises li va dir que els Déus no l’havian ajudat a guanyar la batalla i que ell era autosuficient per guanyar sense l’ajuda dels deus. Poseidó li contestà que no seria fàcil el seu retorn a Ítaca després de aver pronunciat aquelles paraules. I Ulises i els seus homes van emprendre el viatge cap a Ítaca.

Els primers dos dies van ser molt tranquils i Ulises va pensar que el que li var dir Poseidó només havia estat un avís. Però uns dies més tard van tenir que parar a una illa per buscar menjar i aigua. Van entrar a una cova que hi havia formatge i van estar-se una estona asseguts menjan i va apareixer un cíclop que era un monstre d’un sol ull i va taponar l’entrada. El cíclop es va menjar un soldat i els altres soldats li van oferir vi. Després de que el cíclop s’el begués tot es va adormir i van aprofitar-ho per clavar-li una estaca a l’ull i així poguer escapar de la illa.
Abans de marxar de la illa, Ulises es va trobar amb el déu Heolo que li va regalar un sac que contenia vent per poguer arribar a Ítaca. Ulises no li va dir a ningú que hi havia en el sac i els hi va dir que ningú l’obrís.
Quan ya veien Ítaca, un dels tripulants va obrir el sac pensan que hi havia or o diamants i van sortir disparats cap a una illa perduda i ningú sabien on estaven.
Quan van aterrar en aquella illa, van buscar menjar i, una part dels tripulants van anar per un camí que es dirigia a un castell. En aquell castell, i vivia una bruixa que convertia a tothom en animals, quan Ulises si dirigia cap allà, va apareixer Hermes, el missatger dels déus i li va donar unes herbes que si se les menjava l’encant de la reina no l’efectaria. Ulises se les va menjar i es va presentar al castell de la reina i no li va fer efecte l’encant. La reina li va oferir que es quedes uns dies  a descansar i Ulises i els seus homes s’hi van quedar. Quan Ulises va sortir del castell, creia que havien passat cinc dies, quan en realitat havien passat 5 anys. La reina del palau, li va dir que per trobar el viatge de tornada a casa, havia de baixar al inframon i sacrificar un animal en el Riu del Foc.
Ulises, baixa al món dels morts i per la seva sorpresa, es troba a la seva mare que acababa de baixar-hi. La seva mare li va dir que ja no aguantava més el sufriment d’esperar-lo i s’havia suicidat. Ulises fa el sacrifici i parla amb Siresies. Aquest li indica el camí i li diu que ha de seguir la estrella més brillant de la constel.lació d’Orió i tindrà que passar per uns estrets on es troba Escila, un perillos monstre que s’ho menja tot.
Ulises emprén el viatge i pasa per els estrets on es troba Escila. Per sobreviure sacrifiquen unes ovelles, però quan estàn apunt de creuar l’estret hi ha una cascada que acaba a la boca de Escila. El vaixell, cau amb tots els tripulants menys Ulises que habia saltat uns instants abans. Ulises no te cap barco i quan veu una illa nada fins a ella.
En aquella illa hi  viu Calipso, que es una deesa y s’enamora d’Ulises i no el deixa marxar. Després d’haver estat presoner dos anys en aquella illa, Hermes va portar un missatge de Zeus dien-li a Calipso que deixes marxar a Ulises i li dongués un barco.
Calipso va obeir i li va donar un vaixell. Ulises va reemprendré el seu viatge però uns dies més tard Poseidó va provocar una tempesta i li va destrossar el vaixell.  Ulises va arribar a una illa que coneixia, anomenada Feacio, una terra de mariners i de pescadors. I el van portar al palau del rei. Alzino, que era el rei, reconegué a Ulises. Li va oferir un vaixell i els seus tripulants perqué pugués tornar cap a Ítaca
viatge al inframon(trobada amb la seva mare)
hidra de tres caps i perdua de tots els tripulants i el barco
presoner dos anys a una illa--> el deixen marxar
posseido el fa sufrir amb una tesmpesta i li destrossa el vaixell
arriba a una illa coneguda
i el porten cap a itaca







Ulises y l’art


Ulisses i les sirenes (Herbert James Draper, 1909)

Ulisses i Penèlope


La espera de Penèlope


lunes, 19 de noviembre de 2012


AFRODITA

En la mitologia grega, Afrodita es la deessa de l’amor, la luxuria, la bellessa i la sexualitat.

Encara que sovint, en la cultura moderna es coneguda com “la deessa de l’amor”, no era l’amor en sentit cristià o romantic, sinó atracció fisica o sexual.




Hi ha dos versions del naixement de Venus, la Venus romana (Afrodita) era filla de Júpiter i Dionea.Afrodita, va néixer de l’escuma del mar a prop de la illa de Citera.


Afrodita es va casar amb Hefest , el deu del foc que fisicament no estaba molt ben plantat. Ella verdaderament estimava a Ares, el deu de la guerra, i de les seves relacions va néixer Cupido, es representa com un nen amb ales, un arc i unes fletxes d’or i una altra de plom, la d’or servia per fer sortir l’amor i la de plom feia sortir l’odi.

Diego Velázquez (1644)


Afrodita no va tenir infancia: en totes les imatges i referencies va néixer adulta, infinitament dessitjable. En molts dels mites apareix malhumorada.
Es una de les poques deesses del pentató grec realment casada que es infidel al seu marit amb freqüència.




A causa de la seva inmensa bellessa, Zeus temia que Afrodita fos una causa de violència entre els altres déus. Per aixó la va casar amb Hefest, el malhumorat déu del foc. Hesfest estava contentíssim d’have-se casat amb la deesa de la bellesa i va regalar per a ella una bella joieria, incloent el cestus, un cinturó que la feia més irresistible per als homes. La infelicitat d’Afrodita amb el seu matrimoni va fer que busqués la companyia d’altres, normalment Ares, però també amb Dionís, Hermes i Poseidón. No només s’acontentava amv l’amor dels déus: també es relacionava amb molts mortals humans. De la seva unió amb el troià Anquises, va néixer Enees.
Helios va dir a Hefest que la seva dona tenia relacions amb Ares. Com venjança, va atrapar a Ares i Afrodita amb una xarxa de fines cadenes que havia posat sobre el llit perquè caiguessin al més mínim contacte. LLavors va cridar a tots els altres déus olímpics per burlar-se, les deeses es van quedar totes a casa per vergonya, i algun déu va comentar que no li hauria importat sentir tal vergonya.
Hefest no els va alliverar fins que Poseidó li va prometre que Ares li pagaria la ofensa, però tots dos van escapar quan va aixecar la xarxa i no van mantenir la seva promesa



Evolució d’ Afrodita en l’art


El nacimiento de Venus (1484)- Sandro Botticelli


Venus dormida (1508) - Giorgone


Venus de Urbino (1538) - Tiziano


Venus and love (1554) - Lambert Sustris


La Venus del espejo (1644) - Diego Velázquez


El nacimiento de Venus (1863)- Alexandre Cabanel




El nacimiento de Venus (1879)- William Adolphe Bouguereau


Es pot observar en aquestes obres d'art que sempre surt despullada, ensenyant el seu físic, hi ha algunes que poden semblar "més provocativa" a altres.
En moltes obres d'art, surt amb un o més angels, un d'ells podria ser Cupido, el fill d'Afrodita i Ares, que apareix amb les fletxes, una que simbolitzava l'amor i l'altre l'odi.






domingo, 18 de noviembre de 2012

Hèrcules ( semideu grec)


Hèrcules


Era un semideu de la antiga grecia, fill del Deu Zeus i la la mortal Alcemea .
Era el més gran dels herois mitics i destacava per la seva força i per la quantitat de les histories sobre ell. Les histories més recordades d’ ell foren els dotze treballs d’ Hercules.
Pares d’ Hercules

Zeus
Era el pare de tots els Deus i els mortals, era el deu raig i el cel, gobernava el mont Olimp. Els seus atributs eren el raig el roble el toro i l’ aguila. Era fill de Crono i de Rea i es molt conegut per les seves nombroses aventures i amants.
És grec i la seva equivalencia a la mitologia romana és Jupiter, i a la egipcia Amón.
Alcmena
Era una reina mortal. Una nit, Zeus va adoptar la forma del seu espòs i així va quedar embaraçada, Hera que era molt envejosa va voler venjar- se i va intentar matar a Alcmena , pero no va poder gracies a la ajuda de Galantis, la esclava d`Alcmena. Va convertir a Galantis en marmota per haver mentit sobre que Alcmena ja havia parit a Hercules.


Treballs d’ Hercules

Els dotze treballs d’ Hercules foren el que va tindre que pagar Hercules per assassinar als seus fills en un atac d’ ira provocat per la deesa Hera. Els va fer sota les ordres d el rei Eusimmedes. Els treballs van ser els seguents, ordenades per orde d’ execució:

LLeó de Nemea
Era un lleó que aterroritzava la ciutat de Nemea, situada a la peninsula Balcanica. Tenia una pell tan gruixuda que el tingué que matar amb les mans, amb la seva pell es va fer una armadura.

 


L’ Hidra de Lerna
Era un monstre que vivia al pantà de Lerna, tenia tres caps i uns dents molt afilats. La dificultat que tenia de derrotar era que cada vegada que li tallaba un cap li creixien dos. La va derrotar amb la ajuda del seu nebot Lolau, que portaba una antorxa, i mentres Hercules anaba tallant els caps de la Hidra, Lolau cremaba les ferides per que no podessin sortir més caps

 

La cèrvola de Cerinea
La cèrvola de Cerinea era l’animal més rapid conegut, Artemis la intentà atrapar, pero al no poder recorir a Hercules, qui tingué que perseguir al animal dies i dies fins que va parar a beure aigua, llavors Hercules atrapar al animal.

El senglar d’ Erimant
Aquest senglar va destroçar camp i muntanyes, despres de lluitar amb el senglar a la neu sel portar viu al rei Euristeu s’ espantar tant que es va amagar al soterrani, finalment Hercules el matà.



Restes d’ Hèrcules a l’ actualitat


Hercules CF
El seu fundador es va inspirar en el semideu Hercules, el seu grit de guerra és: Macho Hercules i el seu gentilici es Herculins.
Va ser fundat al 1914 i és va federa al 1922. És un club de futbol Espanyol i de la provinça d’ Alacant.
Va ser anomenat el pitjor equip d’ Espanya la temporada 2012-2013.





Constelació Hercules

Rep el seu nom al semideu Hercules, i es la cinquena més grand de les 88 modernes i es una de les 48 constelacions de Ptolomeo ( astrónomo, astrólogo, químico, geógrafo y matemático) no te ninguna estrella de primera magnitud ( que no brillen molt), la mes brillant es beta Herculis amb una magnitud de 2’ 78.


El dibuix que veiem es el que represtenta la constelació, Hercules lluitant amb el lleó de Nemea.

Pelicules d’ Hercules

  • Pelicula classica del 1958: Hercules
  • Pelicula Hercules Walt Disney
  • Hercules (2005)

sábado, 17 de noviembre de 2012

Perseu (heroi grec)

En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς en grec) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae(era una filla de Acrisi, rei d'Argos, i Eurídice, filla de Lacedemón.), fundador de Micenes i avant passat d'Hèracles. És conegut per haver matat Medusa i haver alliberat Andròmeda amb qui es va casar.



  1. Naixement

El seu avi era Acrisi rei d'Argos. Acrisi, tement un oracle segons el qual un nét seu el mataria, va tancar la seva filla Dànae en un calabós amb portes de bronze. No obstant això Zeus va aconseguir entrar, transformant-se en pluja d'or, i va engendrar Perseu d'aquesta manera. Quan Acrisi es va assabentar que Dànae havia tingut un fill, no es va atrevir a matar-los, i els va abandonar al mig del mar en una barca, però els corrents els van portar a Sérifos, illa de les Cíclades. El pescador Dictis, germà del rei Polidectes, els va trobar i els va allotjar a casa.

Medusa

Polidectes es va enamorar de Dànae i, per mantenir allunyat Perseu, que rebutjava les proposicions del rei a la seva mare, o desfer-se'n per sempre mentre intentava seduir Dànae, el va enviar a buscar el cap de Medusa. Primer va anunciar que tenia intenció de demanar la mà de Hipodamía, la filla de Pélope, i va obligar els seus amics a ajudar cadascun amb un cavall per el regal de petició. Perseu no tenia cap muntura però es va comprometre a portar el cap de Medusa.

Per aquesta missió va comptar amb l'ajuda dels déus: Hermes li va deixar les sandàlies alades i una espasa corba i Atena un escut. Primerament el van dirigir a les Grees, germanes de les Gorgones, perquè li indiquessin la localització de les nimfes de Estigui, que vigilaven el casc d'Hades, que feia invisible a qui el portava. Perseu es va acostar a les Grees i va prendre l'únic ull i l'únic dent que compartien les tres, i només els va tornar quan li van dir el que volia. Es va dirigir llavors on vivien les nimfes que li van lliurar el elm i una bossa màgica on podia guardar el cap de Medusa.

Quan va arribar a la casa de les Gorgones, a l'extrem de l’occident, les va trobar dormides.

Caminant d'esquena i usant l'escut com a mirall per esquivar la mirada petrificadora del monstre, es va acostar a Medusa i la decapita amb ajuda d'Atenea, que li guiava la mà. A continuació, va ficar el cap a la bosa i va fugir cobert amb el casc d'Hades mentre les altres Gorgones el buscaven.

Pel camí de tornada va anar a parar al regne d'Atlas, que li va negar l'hospitalitat perquè temia que no li volgués robar les pomes d'or de les Hespèrides. Perseu li va mostrar el cap de Medusa i el va transformar en una 

serralada (la serralada de l'Atles)


                                                    




Perseu amb la Medusa en un fresc pompeià a Castellammare di Stabia a la vila de Sant Marc.


  1. Rescat d'Andrómeda


A les costes de Palestina trobar Andròmeda, filla de Cefeu, rei dels etíops de Jopa, encadenada a una roca per expiar la culpa de la seva mare, Cassiopea. Aquesta havia afirmat que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides, el va provocar la ira de Posidó que va enviar el monstre Cetoperquè assolés el país. El Oracle de Amon anunciar en Cefeu que l'única manera d'aturar el desastre era sacrificar Andròmeda, de manera que encadenar nua perquè els monstre la devorés.

Perseu va lluitar contra el monstre i el va vèncer, en recompensa, Cefeu li va atorgar Andròmeda de dona. Però l'heroi encara va haver d'enfrontar a Fineu, oncle i antic pretendent d'Andròmeda, que reclamava els seus drets. Cefeu i Cassiopea van donar la raó a Fineu, mentre Andròmeda romandre al costat de Perseu. Aquest va tornar a usar el cap de la gorgona per convertir en estàtua seus enemics. Més endavant Posidó va posar les imatges de Cefeu i Cassiopea el cel.

Va tornar a Sérifos, on es va assabentar que, en la seva absència, Polidectes havia seguit assetjant Dànae, i va aprofitar una altra vegada la mirada petrificador de Medusa per venjar-se.

                                                      

Pintura de Joachim Wtewael: Perseu alliberant Andròmeda.

  1. Fundació de Micenes

Va voler reconciliar-se amb el seu avi, però aquest, en saber que venia Perseu, havia partit d'Argos. Al poc temps, a Larissa, Perseu va prendre part en uns jocs atlètics en honor al difunt rei Teutàmides, i va llançar el disc amb tan mala fortuna que en caure va matar un home: era Acrisi. Afligit per aquest accident, va renunciar al tron ​​d'Argos i el va canviar amb Megapentes, fill del germà de Acrisi, pel de Tirint.

Més endavant Perseu va fundar Micenes, el va anomenar així perquè un cop, estant assedegat, va veure aparèixer un bolet (Myke en grec) que li va mostrar una deu d'aigua. Perseu va fortificar Micenes i Midea. Pausanias afirma que els grecs consideraven Perseu fundador de Micenes, on tenia un templet dedicat al costat
d'un camí.


  1. Descendència

Perseu i Andròmeda van ser pares de set fills, entre ells: Perses (avantpassat epònim dels perses), Alceu, Heleu, Mestor, Estènel, Electrió (avi, a través de la seva filla Alcmena, d'Hèracles).

viernes, 2 de noviembre de 2012

Repartiment del treball


  • Pau Pastor       ( Heracles )
  • Vadim Nerin      ( Ulises )
  • Ruth Paricio  ( Afrodita-Venus )
  • Arnau Ribé        ( Perseo )